19/5/13

S'aprova l'avantprojecte de llei Wert

Es consuma la involució política: llengua, religió, troncalitat, FP, revàlides, etc.

La nova llei d'educació, la setena en democràcia, anunciada amb criteris tan poc pedagògics com que "vertebrarà Espanya" (Cospedal), "espanyolitzarà els alumnes catalans" (Wert) o lluitarà contra el fracàs escolar potenciant la competitivitat dels alumnes (el propi redactat de l'avantprojecte), ha fet un pas endavant. Divendres es va aprovar en Consell de ministres, tal com s'havia anunciat. Només ha calgut una setmana de retard per esmenar un dels punts que el Consell d'Estat denunciava, el finançament de les classes en castellà per a les famílies que ho demanin a Catalunya. La resta de punts que posava en dubte el Consell d'Estat no ha estat tingut en compte. Tampoc no s'ha considerat el rebuig de tots els sectors, -mestres, sindicats, famílies, estudiants-, ni les crítiques a la memòria econòmica, ni l'enfontament majoritari a Catalunya.



Desacatament, recurs al Constitucional

Els partits catalans ERC i ICV-EUiA i la comunitat educativa criden directament a desobeir la futura llei, ja que, en la seva opinió, "esquerda el model d'immersió i cohesió social". La consellera Rigau la considera predemocràtica i inaplicable. Artur Mas la ha considerat "una OPA hostil" contra Catalunya i ha valorat la possibilitat de recórrer-la al Tribunal Constitucional, a la vegada que ha fet una crida als partits a fer un front comú, una cimera en defensa del model català. El PSC i ICV s'hi han mostrat disposats a afegir-s'hi sempre que sigui també per recolzar l'escola pública.

Càstig al català, premi a l'Església

Malgrat que el mateix Wert va evitar esmentar-ho, el projecte també fixa que la nota de l’assignatura de Religió compti –com exigia la Conferència Episcopal Espanyola– igual que la de Matemàtiques o la de Llengua per a la mitjana final, per obtenir ajudes i beques i per repetir curs. L’alternativa de Religió (Valors Culturals i Socials en primària i Valors Ètics en secundària), que a més a més s’oferirà com a optativa, també comptarà a aquests efectes. Aquest canvi suposa una tornada a la LOGSE, aprovada pel Govern de Felipe González el 1990. Amb la llei actualment vigent, la LOE, la Religió ni compta, ni és avaluable a final de curs, ni serveix per demanar ajudes i beques. L’alternativa l’estableixen els col·legis que ho desitgen, i a la resta no n’hi ha.

La Generalitat haurà de pagar en col·legis privats les classes en castellà a les famílies que ho demanin. S'estableix un mecanisme «excepcional i transitori», plantejat com si fos un xantatge. O la Generalitat assumeix directament el cost, o l’Estat l’avançarà i després descomptarà la quantitat equivalent del finançament que rep de l’Administració central

Si el projecte tira endavant, quan la reforma educativa es comenci a aplicar (curs 2014-15) els pares que vulguin rebre l’ensenyament en castellà hauran d’iniciar un procediment administratiu dirigint-se en primer lloc a la Generalitat. En cas de no obtenir cap solució, hauran de sol·licitar a l’Alta Inspecció –dependent del ministeri– que examini el cas i comprovi que realment no existeix cap centre públic o concertat que doni resposta al problema. En aquest cas, el ministeri avançarà el cost de l’escolarització en un centre privat, que després descomptarà del finançament de la comunitat.

De moment, el ministeri calcula en 5 milions d’euros els diners que hauria d’avançar segons una estimació de 1.000 sol·licituds d’alumnes. La Generalitat assegura que aquest curs solament 17 famílies han demanat aquest tipus d’ensenyament. Wert va considerar que si la xifra es dispara per la demanda o l’atractiu que poden oferir prestigiosos col·legis privats bilingües o trilingües, la Generalitat té la possibilitat de frenar-la oferint estudiar amb el castellà com a llengua vehicular en col·legis públics o concertats

El Govern espanyol també ha revisat el cost de la reforma. Intentarà que la UE posi la meitat dels 400 milions d’euros que li suposaran a l’Executiu central els canvis. Els ministeris d’Educació i Ocupació tractaran que aquests diners surtin del Fons Social Europeu, que té entre els seus principales objectius la lluita contra l’atur juvenil. Però aquesta iniciativa no afectarà els costos indirectes, que hauran de sufragar les comunitats autònomes: entre 334 i 927 milions, segons el nombre d’alumnes que segueixin estudiant després de l’ESO.

No hay comentarios: