11/6/17

FaPaC impulsarà la gratuïtat del menjador escolar

Imminent recollida de signatures per impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)

La FaPaC engegarà en breu una recollida de signatures arreu del país per demanar al Parlament de Catalunya, al Govern de La Generalitat i al Departament d’Ensenyament que iniciïn els treballs necessaris per fer possible la gratuïtat del servei de menjador en els centres de titularitat pública on es realitzin
  • 1r cicle d’educació infantil (escola bressol)
  • 2n cicle d’educació infantil (P3, P4 i P5)
  • educació primària
  • educació secundària obligatòria
  • educació especial
També caldria donar cobertura a tots aquells alumnes de centres concertats amb necessitats educatives especials.

Volem que la implementació de la gratuïtat de l’espai de menjador de les escoles i instituts públics sigui del 100% abans de finalitzar el 2020. Amb aquest objectiu activarem converses amb diferents agents polítics, sindicals i del teixit educatiu perquè es sumin a la nostra proposta.

Treballarem sobre la possibilitat i viabilitat d’impulsar una iniciativa legislativa popular que faci possible la gratuïtat dels menjadors si trobem reticències i/o poc interès de l’estament polític per liderar aquesta proposta.



Actual proposta de nou decret de menjadors oblida les famílies de l’escola pública

La proposta de Decret posa el seu objectiu en l’externalització del servei i tanca la possibilitat que siguin les AMPA qui prestin el servei. El Departament no només vol eludir la seva responsabilitat sinó que, a més, considera que s’ha de fer negoci amb aquest servei.

El subministrament del servei queda subjecte a la viabilitat econòmica del servei. Si considerem el servei de menjador com un servei públic aquest no ha de ser viable econòmicament sinó simplement necessari per als seus usuaris. Per contra, si vinculem la prestació del servei a la seva viabilitat econòmica ja no estem davant d’un servei públic sinó privat.

El fet que s’estipuli clarament que el cost del servei recau sobre els usuaris, impossibilita que es pugui exigir a l’administració que es faci càrrec de tot o en part del mateix, tancant la porta a la universalitat i gratuïtat dels menjadors.

Pel que fa a la supervisió del sistema, el Departament deixa fora de l’òrgan de control als usuaris del menjador, sense possibilitat que es puguin adreçar quan hi hagi incompliments en la prestació del servei.

Es destina un sol article a regular l’estructura organitzativa: no es fa menció a la formació necessària que ha de tenir el monitoratge per poder atendre les necessitats de l’alumnat durant el temps del servei, deixant aquest criteri en mans de l’empresa; tampoc es regula enlloc la ràtio de monitor-alumne necessària.

No hi ha cap referència als alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE), tant pel que fa als mitjans materials (adaptació de l’espai) com als humans (personal amb la preparació necessària per atendre els nens), deixant a la voluntat de les famílies i/o de les empreses l’assumpció d’aquests costos perquè puguin gaudir del servei de menjador. Recordem que si es vincula el servei de menjador al dret a l’educació això obliga als poders públics a promoure les condicions perquè la igualtat en l’exercici d’aquest dret sigui real i efectiva. Els poders públics tenen l’obligació de remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud.

Les modalitats de prestació del servei que s’estableixen són:
  1. Cuina pròpia al centre: aquesta opció permet controlar de la manera més eficient el servei i, també, és la que permet abaratir més els costos, guanyant en qualitat. El problema és que no es fa menció a la infraestructura necessària per poder prestar el servei sota aquesta modalitat, deixant clar que l’administració no es farà càrrec del manteniment i conservació de les instal·lacions del menjador
  2. Càtering: aquesta opció s’hauria de reservar només per a aquelles escoles que la seva pròpia infraestructura no permeti la instal·lació d’una cuina o, tot i ser possible la instal·lació, el centre encara no en disposa. En cap cas es pot acceptar el càtering de línia freda ja que és completament inacceptable per a un servei de menjador que els seus usuaris són nens. La línia freda és menjar ultracongelat cuinat amb mesos d’antelació a ser servit als comensals. És la modalitat que utilitzen les grans empreses de càtering que es poden permetre tenir la fàbrica on s’elaboren els menús en una determinada Comunitat Autònoma i prestar el servei en qualsevol punt de la resta de l’Estat espanyol.
El menjador escolar un espai educatiu més

En un moment on el sector educatiu català viu una efervescència pedagògica vers la necessitat de renovació pedagògica i on hi ha consens sobre la importància de l’educació com un instrument de transformació social, com l’eina institucional clau per revertir desigualtats ja sigui a nivell immaterial o ja sigui a nivell material, garantint com en el cas que ens ocupa un àpat diari complert a molts infants i adolescents que d’altra manera no el tindrien.

A la vegada, cal considerar igualment important l’educació formal (lectiva) i la no formal. El menjador escolar representa una pausa en l’educació formal diària dels infants. La seva durada és de 2 hores i mitja, les quals queden repartides entre l’estona del dinar i la de l’esbarjo.

Es tracta d’un 33% de les hores que els infants passen a l’escola i per tant un temps, en quantitat molt importat que s’ha de transformar en un temps en qualitat educativa també important. Per tant, el temps de menjador s’ha de reconèixer com a TEMPS EDUCATIU emmarcat en el projecte educatiu del centre i integrat en el currículum educatiu i dinamitzat per recursos pedagògics existents en el centre per part de personal encarregat d’acompanyar els alumnes en l’horari de menjador.

Els menjadors escolars han de ser espais on els infants adquireixin bons hàbits alimentaris tot gaudint d’aliments de proximitat i de temporada i en conseqüència també han d’esdevenir una important inversió en matèria de qualitat de salut.

No hay comentarios: