Informe PISA: faves comptades

La FaPaC respon a la consellera Rigau

Davant de la recent publicació de l’Informe PISA 2012, la FaPaC ha fet unes reflexions sobre els resultats a Catalunya i sobre què caldria fer per millorar més enllà d'aquestes proves.

Descarrega Informe PISA 2012 (pdf, 1,3 Mb).

La situació sembla estancada dintre d’uns nivells que es poden definir com a mediocres. Ni tan dolents com indiquen alguns titulars alarmistes, ni tan positius com ens agradaria. Els resultats de la prova no avaluen el Govern de torn, però sí avalua de quina manera reacciona aquest govern als resultats. La resposta de la consellera d'Ensenyament és un autèntic exemple d’autoinculpació. Diu el primer que li sembla, sense una base científica sòlida al darrera i, a sobre, busca la responsabilitat en els alumnes i les seves famílies i no en el sistema que ella gestiona.

L’escola catalana té alguns problemes molts dels quals l’informe confirma. Els punts febles del nostre sistema educatiu són coneguts per tothom des de fa temps: una segregació escolar dràstica, una manca d’inversió en educació que s’accentua amb la situació de crisi en què estem, un desori legislatiu (cada govern central fa la seva llei educativa), una càrrega lectiva diferent a Primària segons si els nostres fills estudien a l’escola pública o concertada. Les solucions no poden provenir de la improvisació sinó que han de venir de la reflexió, de la comparativa i de l’anàlisi sota criteris científics.

• IMMIGRACIÓ. El problema no és la immigració. El problema no són mai els alumnes, el problema són les pràctiques educatives i les polítiques de matriculació que portem a terme. Tenim un alt índex de segregació escolar que facilita molt el fracàs escolar entre els alumnes segregats. No haver apostat per polítiques que evitin la segregació escolar és un error molt greu comès pel tripartit i repetit per l’actual consellera. 

• ALUMNES REPETIDORS. El percentatge d’alumnes repetidors creix en relació a l’anterior informe del 2009. Estem en el 30%, més del doble que la mitjana de l’OCDE. Un autèntic desastre i no es parla gaire del tema. Sens dubte, és un dels aspectes del sistema que requereix una reforma de manera urgent.

• ALUMNES EXCEL·LENTS. Només un 1% d’alumnes en el nivell 6 de PISA. Aquesta dada passa molt desapercebuda. Caldria reflexionar sobre el tema i analitzar seriosament què fa que el sistema educatiu català no motivi suficientment els alumnes brillants que, sens dubte, tenim repartits per totes les escoles, perquè la intel·ligència afortunadament no va lligada a la capacitat econòmica de les famílies.

• DESINVERSIÓ. Malgrat el que han dit algunes veus autoritzades del Ministeri d’Educació la inversió en educació es redueix any rere any. Per molt que es digui que cal “invertir bé” resulta inversemblant pretendre millorar el nostre sistema educatiu amb un augment continu d’alumnat i una reducció pressupostària del 22% en 4 anys pel que fa a Catalunya. Pot resultar cert que un sistema que inverteixi menys tingui millor resultat que un altre que inverteixi més, però no es coneix cap cas d’un sistema que hagi reduït la despesa més d’un 20% en 3 cursos i hagi millorat resultats. I aquest informe encara no recull els últims cursos, en què les retallades han arribat al seu màxim nivell.

• IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES. Les famílies apostem per l’èxit educatiu dels nostres fills. L’administració hauria de col·laborar més amb les AMPA i les famílies, i no només a nivell econòmic, si de debò busca aquest èxit educatiu.

S’ha de ser molt curós a l’hora de valorar l'Informe PISA pel volum de dades, que poques persones han pogut llegir i analitzar en la seva totalitat. Per tant, faríem bé de fugir de les grans respostes i de les solucions a cop de vareta màgica: ja sigui legislativa o pedagògica. L’escola ha de continuar treballant, ha de seguir amb la seva feina i la seva rutina sense estridències ni nerviosisme.