6/9/12

Lluitar contra el fracàs escolar amb menys efectius

L'inici de curs 2012-2013 en dades

El Departament d'Ensenyament es proposa com a objectiu per als propers anys reduir el fracàs escolar fins al 15%. Actualment, amb les dades de 2011, l'índex d'alumnes que no acaben l'ESO és del 21,5%, la segona taxa més alta a Espanya, només per darrere de la Comunitat Valenciana. A aquesta dada cal afegir el 26% de la taxa d'abandonament escolar prematur. És a dir, dels que acaben la ESO, un de cada quatre estudiants no finalitza els estudis triats a continuació. L'altra novetat d'aquest curs és la implantació de la FP dual, en la qual els estudiants compaginaran estudis i feina a empreses col·laboradores, amb beques-salari o contractes de formació.

Per aconseguir aquests objectius, però, la realitat de les dades oficials presentades ahir, revela que aquest curs es comptarà amb menys docents i amb menys substitucions i cobrant menys que mai, tot i haver-hi un any més un increment del nombre d'alumnes, 30.000 alumnes més que el curs passat i 3.092 mestres menys, segons dades de CCOO. Segons aquest sindicat, que recull dades de la Generalitat, la xifra de mestres a l'escola pública es situa per sota del nivell del curs 2007-2008, tot i haver-hi 150.000 alumnes més escolaritzats.

La Fundació Jaume Bofill va presentar el seu Anuari 2011 sobre l'estat de l'educació a Catalunya, amb les següents conclusions:
  • Catalunya redueix l’abandonament educatiu prematur en un 7% en els darrers tres anys. Ara bé, encara cal passar del 26% al 15% que fixa l’Estratègia europea per al 2020
  • L’educació està polaritzada a Catalunya: un 30,8% de població té estudis superiors i un 47,4% té estudis bàsics i/o inferiors
  • L’estratègia principal per a l’èxit educatiu en temps de crisi és mirar d’aconseguir una educació més redistributiva i més accessible per a tothom
  • En igualtat de condicions socioeconòmiques, l’alumnat que ha participat durant més d’un any a l’educació preprimària obté de mitjana pels volts de 45 punts més a les proves PISA-2009 que l’alumnat que no hi ha participat
  • Els resultats escolars dels alumnes de determinats municipis es veuen afectats per la seva elevada segregació escolar
  • L’elevat abandonament educatiu prematur a Catalunya no té a veure només amb dèficits de rendiment escolar, sinó també amb la debilitat de les transicions educatives
  • Amb un 21,9% de joves que ni estudia ni treballa cal evitar el risc d’una generació sense formació ni activitat
  • Per millorar les xifres d’abandonament educatiu prematur, és necessari potenciar la formació professional a Catalunya
  • El paper de la família en el temps de lleure és clau per a l’èxit escolar i per comprendre les desigualtats educatives: el 30% dels infants socialment menys afavorits realitza un consum diari intensiu de televisió, tres vegades més que els infants socialment més afavorits
  • A Catalunya existeixen desajustos entre estructura formativa i estructura ocupacional: només el 33% dels llocs de treball requereixen una qualificació alta, mentre que el 41% de la població té estudis superiors
  • La participació en la formació al llarg de la vida s’ha estancat amb un 9,9% l’any 2010 i presenta desigualtats d’accés en funció del perfil social i instructiu
  • El baix finançament de l’educació i les restriccions pressupostàries actuals limiten les possibilitats futures de millora de l’èxit educatiu a Catalunya. Per situar-nos en la mitjana europea, cal passar d’invertir el 4% del PIB en educació a invertir-ne el 5,2%
Algunes d'aquestes conclusions coincideixen amb els objectius marcats pel Departament, però d'altres semblen anar en la línia diametralment oposada: menys recursos, menys inversió, menys ajudes a les famílies i el sector del lleure.

Súpermestres mutants??
Tot això no sembla preocupar gaire a la consellera. Irene Rigau confia en poder donar-li la volta a la truita gràcies a l'increment del nombre d'hores lectives, les que es dediquen a fer classe. A més a més, va ha fet una crida a les facultats d’educació, en la inauguració de la Jornada de Professorat de la Universitat Ramon Llull, a repensar la formació inicial dels docents: “ajudeu-nos a repensar com hem de formar els futurs docents tenint en compte el capital formatiu dels alumnes. Perquè davant l’alumne, el mestre també ha de saber de tot. No ens podem encallar en la ràtio o en els recursos, que és cert que són importants”.

Per la consellera una de les claus de l’èxit és la figura docent: “la qualitat real la determina un docent”. Irene Rigau ha reconegut la tasca del professorat en l’èxit de molts aspectes de la societat, com ara la normalització lingüística a través de la immersió, l’escola inclusiva o la cohesió social dels nouvinguts. Rigau ha destacat que “som conscients que no hem obtingut del nostre sistema educatiu els resultats que pensàvem que tindríem. Tenim moltes coses positives, però quan ens comparem amb d’altres països tenim dèficits que crèiem que no tindríem. I ni la disminució de ràtio ni l’augment de mestres per aula s’han traduït en un assoliment de les competències bàsiques”.

No hay comentarios: