Aules mig buides, carrers a vessar
El centre de Barcelona va viure una jornada històrica amb una manifestació difícilment quantificable, amb la guerra habitual de xifres, però indubtablement històrica. Mai s'havia vist una concentració tan multitudinària ni tan enèrgica en defensa dels valors de l'escola, principalment pública, però que són extrapolables a la concertada i a la privada.
Una hora i mitja després de l'inici de la manifestació, quan la capçalera ja havia arribat a Plaça Sant Jaume, encara hi havia gent que no havia pogut començat a caminar a Plaça Universitat. A la resta de Catalunya, les manifestacions també han estat massives. Per primer cop hi estaven representats tots els actors de la comunitat educativa, mestres, estudiants, famílies, i totes les etapes, des de l'escola bressol fins a la universitat passant per la FP.
A les aules, però, el seguiment no va ser el mateix. Moltes escoles no van haver de recórrer als serveis mínims perquè una bona part del professorat no va fer vaga, entre elles la nostra. Algunes escoles i instituts van decidir dedicar la jornada a explicar els alumnes què suposen les retallades i fer una jornada educativa diferent. On va tenir més èxit la convocatòria va ser a la universitat i a l'educació secundària i formació professional, on el seguiment va ser massiu.
Els
sindicats avisen que tornaran a mobilitzar-se donada la tèbia resposta que van obtenir de part de la consellera d'Educació.
Més:
article d'opinió d'Àlex Castillo, president de la FaPaC, ahir a El Periódico.