Les retallades deixen Catalunya a la cua d'Europa en inversió educativa

Catalunya es situa en nivells similars a Laos, Perú o Guatemala

Catalunya inverteix un 2,8% del seu PIB en educació, mentre la mitjana a Espanya és del 4,5% i a Europa, del 5,3%. Molt lluny del 6% que marca la LEC, la llei vigent, que s'hauria d'estar invertint en el curs 2016-2017. Si ja abans estàvem malament, la crisi ens ha col·locat en una situació encara pitjor: mentre que en el període 2009-2013 les retallades a Europa han estat de mitjana del 3,4%, a Espanya s'ha triplicat la retallada, fins arribar al 14,6%.

Aquestes són les dades principals que aporta Reptes de l'Educació a Catalunya. Anuari 2015 l'informe que elabora cada any la Fundació Jaume Bofill.

Tot i que aquest informe reconeix que la situació s'ha començat a revertir i el 2015 es va augmentar el pressupost en un 7%, això és clarament insuficient. La valoració de la Fundació Jaume Bofill situa en 5.026 milions d'euros la inversió addicional necessària, fins arribar a uns desitjables 10.800 milions d'euros.

Descarrega Dossier de premsa Anuari 2015 - Reptes de l'Educació a Catalunya, Fundació jaume Bofill (pdf, 442 Kb).

Salaris dels docents i recerca en innovació, els més afectats

Un dels autors del treball, el sociòleg Xavier Martínez-Celorrio atribueix als professors el mèrit de no haver reculat, així com també que les famílies hagin augmentat en més del 13% el pressupost dedicat a educació. “En realitat, estem en una situació d'estancament, que perdura des de fa anys, segons ve acreditant PISA pràcticament des de la seva primera edició”, apunta Martínez-Celorrio.

Si s’analitza el volum absolut de les retallades, s’observa que el 58% ha recaigut en els salaris dels docents i el 21% a les partides i programes per a la inclusió i la igualtat d’oportunitat. La partida destinada a recerca educativa ha caigut pràcticament a zero, un 42% la de formació del professorat i un 31,2% la d'ajudes a menjadors i extraescolars.

La inversió, segons J.M. Vilalta, director de l'estudi, s’ha de fer de manera "selectiva" i potenciar l’equitat i la innovació a les aules. En un moment en què tot el sector reclama innovació a les escoles, l’informe reconeix l’onada de centres que estan canviant per respondre a les necessitats d’aprenentatge del segle XXI, però denuncia que el panorama de la recerca i la innovació "es caracteritza per la falta de lideratge de l’administració pública".

L'informe assenyala 12 reptes per transformar l'educació, no per posar pegats, en paraules d'Ismael Palacín, director de la Fundació que coincideixen pràcticament amb el que fa anys que denuncia la FaPaC.

1. Avançar cap a models d'aprenentatge personalitzat a les escoles
2. Un lideratge de l'administració pública que promogui activament polítiques d'innovació educativa ambicioses
3. Aprofundir en pràctiques que garanteixin superar el dèficit en l'aprenentatge de llengües estrangeres
4. Actualitzar les funcions professionals del professorat
5. Garantir que l'alumnat d’origen immigrant disposa d'oportunitats educatives reals a totes les etapes educatives
6. Fer efectiu un model d'escola inclusiva on l’alumnat amb necessitats educatives especials és un alumne més en els centres ordinaris
7. Abordar l'abandonament escolar prematur
8. Duplicar la inversió educativa catalana, per igualar-la a la mitjana europea
9. Reduir les altes taxes d’abandonament i fracàs escolar amb la gran reforma  de l'educació secundària obligatòria
10. Definir l’abast i un model propi de l’educació superior a Catalunya per superar el seu infrafinançament
11. Reduir les taxes d’abandonament i les desigualtats socioeconòmiques en l’accés i continuïtat dels estudis universitaris
12. Polítiques públiques que afavoreixin  la col·laboració del teixit empresarial amb les universitats i centres de recerca