Comença el curs amb 790 mestres més per a 12.800 alumnes més

Les retallades de 2012 encara passen factura al sistema

Les 3.000 places de docents perdudes el 2012 encara no s'han recuperat del tot. Així ho denuncien els sindicats després de sentir l'anunci de les xifres oficials de la consellera Irene Rigau la primera setmana de setembre. La coordinadora del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), que agrupa sindicats, associacions de famílies i estudiants, va valorar que "no s'aprecien canvis profunds en la política antisocial” de la Generalitat. Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs, diu que són insuficients tenint en compte l'augment d'alumnat dels darrers anys. En quatre cursos el nombre d'alumnes s'ha incrementat en 75.700 places mentre que el de mestres del sector públic només ho ha fet en 1.477. L'augment de mestres s'ha concentrat en el curs passat, 871, i l'actual.

La xifra oferida per la consellera és de 1.180 professionals, que es desglossa en: 790 places docents, 360 per a la millora de l’escola inclusiva –inclou tècnics d’educació infantil, tècnics d’integració social i educadors per a les unitats de suport a l’educació especial-, i 30 subalterns a jornada completa. És a dir, d'aquestes 790 no totes són de mestres (però acceptem la xifra com a millor dels sistema) i tampoc no especifica quantes d'aquestes 790 places són a temps complet. Algunes d'elles poden ser a temps parcial, una manera de presentar les dades habitual quan es pretén fer una lectura avantatgista.

(c) FaPaC

Substitucions
Un altre element que influeix molt en la qualitat de l'ensenyament és la substitució de mestres de baixa. “Una de les mesures que més estrès ha causat és la que no preveu que se substitueixin els mestres fins al cap de 10 dies”, diu Jaume Aguilar, president dels moviments de renovació pedagògica catalans. La consellera va defensar que alguns, com els de les escoles d’entorns desfavorits, sí que se substitueixen des del primer dia. Amb tot, Aguilar lamenta que amb aquesta mancança fa que “moltes planificacions de classes i reforços se’n vagin en orris”.



Millora de les condicions laborals
Tampoc no s'ha fet cap passa cap a la millora dels sous dels mestres o la rebaixa de la càrrega lectiva que suporten, que va augmentar significativament el 2012, any de les grans retallades. “Volem manifestar la nostra bel·ligerància davant els intents de precaritzar l’educació pública”, declara el MUCE en un comunicat de principi de curs

Beques menjador
Pel que fa a l’ampliació d’algunes beques, com les de menjador –es destinaran almenys 1,2 milions d’euros més que en el curs 2014-2015–, el MUCE reconeix l’increment, però a la vegada afegeix que “les necessitats socials són brutals en comparació a anys anteriors”, en paraules d’Àlex Castillo, president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC).

Contra l’aplicació de la LOMCE
L’altra gran batalla dels darrers anys dels representants de la comunitat educativa ha estat reclamar a Rigau que desobeeixi l’anomenada llei Wert. “L’aplicació de la LOMCE s’està realitzant de forma més subtil però seguint els principis marcats pel ministeri”, assegura el MUCE. També es que lamenta que la Generalitat hagi fet cas omís d’algunes de les seves propostes d’insubmissió, com la que va dur centenars de famílies a no sotmetre els seus fills les proves externes de Tercer de Primària.

En aquestes qüestions, Rigau sempre ha expressat que Ensenyament evitarà comprometre el seu model pedagògic excepte en els casos en què perillin les titulacions dels alumnes –com poden ser, segons Rigau, aquestes proves, que enguany s’extenen a Sisè de Primària–. Al MUCE, però, no li sembla suficient, i esgrimeix que altres comunitats autònomes s’han negat a fer les proves, i que hi ha a més altres mesures que es podrien estar adoptant per esquivar la LOMCE i que no s’han dut a terme, com podria ser dotar les famílies de més pes dins els Consells Escolars dels centres.