Una cosa és la teoria i una altra, la pràctica.
La teoria, que els nens amb algun tipus de dependència o discapacitat guanyin autonomia i depenguin cada cop menys dels monitors especials (els vetlladors o vetlladores) que el Departament posa al servei dels alumnes i les famílies. I, d'aquesta manera, involucrar una mica més els mestres i els propis companys de classe.
La pràctica, cada alumne és diferent i cal filar molt prim. Desenes de nens i nenes de Catalunya han vist com s'han reduït el nombre d'hores que tenien assignades de monitor especial, en alguns casos fins a la meitat. És el cas dels malalts de diabetis, discapacitats físics que han d'anar amb cadira de rodes o discapacitats psíquics.
Les queixes acaben anant a parar a la direcció dels centres escolars i d'aquí als serveis territorials, que fins ara han argumentat que es tracta de "reduccions de pressupost". Una excusa que nega la direcció general d'Atenció a la Comunitat Educativa, que prefereix parlar de la teoria, "adequació i racionalització del servei". Les associacions de pares de nens disminuïts han recollit una nombrosa llista de queixes.
Més informació: El País.
El passat 16 de juliol, el Departament va anunciar la seva intenció d'augmentar el nombre d'alumnes discapacitats escolaritzats en centres ordinaris, que ara és del 56,2% fins al 70%, per a la qual cosa es comprometia a destinar-hi 20,8 milions d'euros. Més informació a El Periódico.
1 comentari:
L'educació no es mira des del punt de vista educatiu sino econòmic. No es busca formar persones autònomes, cultes, resolutives, ... sino estalviar diners. Això és només una part del que està fent aquest govern: reduir i reduir. Però reduir de l'escola pública. I això que són d'esquerres!!
Publica un comentari a l'entrada