22/10/09

Ordinadors portàtil: el 2011 per a 5è

5è de Primària, 2011. ESO, 2010.

Les comunitats autònomes i el Ministeri d'Educació estan enllestint el desplegament del pla que ha de dotar els alumnes d'ordinadors portàtils i les escoles de la infrastructura necessària (connexió de banda ampla, continguts digitals, pissarra electrònica, projectors, servidors informàtics, zones wi-fi, personal especialitzat). Tot i que les negociacions no estan tancades, sí admeten que estan molt avançades amb Catalunya.


A la resta d'Espanya, el Plan Escuela 2.0 s'està començant a implantar ja aquest curs al cicle superior d'Educació Primària. A Catalunya, s'ha donat prioritat a l'Educació Secundària. D'aquesta manera, seguint el Projecte 1x1 (un ordinador per a cada alumne), durant aquest curs s'està fent una prova pilot només a 100 instituts de Catalunya, que s'estendrà a tots els alumnes d'ESO en el curs 2010-2011. Pel que fa a Catalunya, es preveu que sigui en el curs 2011-2012 el moment en què es dotarà d'un portàtil a cada alumne de 5è de Primària, de manera que l'any següent es cobriria 5è i 6è, ja que cada família conservaria l'ordinador.

De moment les dues administracions contemplen un mateix escenari: ordinadors personals amb un cost de 300 euros, la meitat del qual seria assumit conjuntament per Generalitat i el Ministeri. Les famílies haurien de pagar l'altra meitat, 150 euros, i el conservarien el propietat. En total, calculen el cost en 30 milions d'euros cada curs, repartits entre els dos governs, durant quatre anys. En total, 120 milions d'euros. Es preveu també que hi hagi beques per a les famílies desfavorides i que puguin arribar al 20% d'elles.

A banda d'això, caldrà fer inversions en conexions de banda ampla a tots els centres, pissarres digitals, zones wi-fi, projectors, ordinadors per als mestres, formació dels professors... I, tal com demanen els sindicats i les associacions de pares i mares, contractació de personal especialitzat suficient per portar el manteniment de tot el sistema. Tanmateix, caldrà fomentar i fer el control de qualitat dels continguts digitals (l'equivalent al llibre de text, però disponible a través d'Internet i amb vídeos, sons, enllaços a llocs web i exercicis pràctics multimèdia), que ara per ara les editorials encara estan desenvolupant. Algunes veus, com la Gemma Lienas, ja han començat a advertir del perill de fer passes enrera en aquest terreny per la manca de supervisors qualificats, és a dir, pedagogs i editors.

Més informació a El País, 3cat24.cat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jua, jua, jua,... contractar personal pel manteniment del sistema??????Contractaran als monitors per discapacitats que han fet fora???? Anem a pams. Si aquest ensenyament no funciona, no el compliquem més. A les escoles els ordinadors tenen incidències contínuament i el servei de manteniment diguem que és insuficient. Què passarà quan el treball de les aules sigui exclusivament per ordinador? Deixaran de treballar i aniran al pati a esperar que vingui el tècnic a arreglar el problema?

Oriol Homar ha dit...

Suposo que la resposta del Maragall petit a la hipòtesi de què faran els nens quan la xarxa falli i no puguin connectar-se, serà del tipus "les escoles haurien de tenir còpies en paper dels continguts digitals per a aquests casos". Amb la qual cosa ens gastarem en impressions una bona quantitat de diners. No potenciàvem l'Escola Verda i l'ecologia? D'altra banda està per veure les conseqüències oftalmològiques de llegir moltes hores de pantalla. D'acord que ja no seran pantalles de tub, sinó de LCD, però la llum ve de darrera i els ulls es cansen molt més. Sabran estudiar sense papers? Jo no crec que pogués.