El Llibre Blanc de les Famílies

Una aliança de mínims per incidir en l'escola

Totes les federacions d'associacions de pares i mares catalanes es posen d'acord, de la mà de la Fundació Jaume Bofill, per redactar un document de mínims sobre el seu paper actiu en l'educació dels infants.

El document de l’acord, de totes les federacions -FaPaC, FAPAES, FAPEL i CCAPAC-, es va presentar dissabte en el I Fòrum de les Famílies i l’Educació a Catalunya, i ha quedat concretat en forma de decàleg. Deu propostes que van des de la major intervenció de les famílies a l’hora de discutir els continguts de les matèries fins a la garantia d’una educació pública i gratuïta per a tothom que ho vulgui, passant per la demanda d’un consens polític que eviti la reforma de les lleis en funció del color del Govern.

El projecte Famílies amb Veu culminava amb el Fòrum celebrat aquest dissabte una tasca de més d’un any de recopilar dades sobre famílies a través d’exhaustives enquestes i d’elaborar estudis que han servit per desmuntar tòpics com el de la participació dels pares i mares en els centres educatius. Si es pensava que aquesta era baixa, Famílies amb Veu va constatar que ben al contrari: són un 81% de famílies les que s’associen a la seva AMPA i el 74% ajuden els seus fills a fer els deures.

Comas espera que la seva tasca hagi servit per trobar objectius comuns entre les federacions, i el seu desig és que ara les famílies “prenguin consciència de sector, de lobby, de garant dels drets de l’educació”, i teixeixin actuacions conjuntes.

DECÀLEG

1. Més presència a l’escola. Estar informats, tenir veu i col·laborar amb els mestres i directors. I pactar un marc de relació amb centre que comporti més participació (drets i deures).

2. Incidir en els continguts educatius, sempre al costat dels veritables experts, els professors. És més, demanen poder contribuir en el que calgui a l’aula per millorar l’educació dels nens i nenes.

3. Peça clau en l’èxit escolar. Les famílies són conscients del seu paper clau a l’hora de frenar el fracàs escolar. Es comprometen a ajudar en les tasques domèstiques i demanen prendre part de la reflexió i l’anàlisi per plantejar millores.

4. Dret a escollir una escola de qualitat. Aquesta era un dels acords més espinosos. Doncs bé, també aquí es posen d’acord en què els infants han de poder estudiar “prop de casa” i en escoles amb “idearis afins”, sempre que això vagi acompanyat “d’una oferta de qualitat accessible per a tothom en igualtat de condicions”.

5. Conciliació familiar. Les famílies reclamen una “racionalització” del temps escolar, així com del temps laboral, per millorar la conciliació. Demanen poder participar en la decisió dels horaris, i mentre aquests siguin els actuals, exigeixen ajudes per als serveis d’acollida i extraescolars. Davant la creixent compactació de jornades als instituts, demanen estudis que n’analitzin els efectes.

6. Garantir educació pública i gratuïta: la sisena hora. La Constitució estableix que tothom ha de tenir accés a l’escolarització i així ho defensen les famílies, que a més demanen que es faci extensiu als períodes de 0 a 6 anys i de més de 18 anys. Per garantir la igualtat, reclamen la “reinstauració” de la sisena hora a la xarxa pública.

7. Beques i equitat. Més consensos. Exigeixen beques que garanteixin la cobertura de les necessitats bàsiques dels infants, per una banda, i una tarifació d’accés a la universitat i la FP que vagi en funció de la renda. S’emplacen a lluitar per augmentar el pressupost d’aquestes ajudes i que es tramitin de manera àgil.

8. Reconeixement de l’associacionisme familiar. Demanen fer-se un lloc en els espais de participació ciutadana de cada territori.

9. Lleis de consens. Les federacions consideren que les lleis haurien de bastir-se sobre un consens suficient que sobrevisqués als vaivens polítics. Acords de mínims entre formacions polítiques i, si no funciona, treballar en vies alternatives de participació com els referèndums.

10. Més enllà de l’escola, la infància. Les AMPA han de se reconegudes com les entitats de representació de les famílies arreu. Creuen que haurien de ser presents a altres espais de representació, no només els educatius, com la secretaria de Benestar i Família o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Més informació: El diari de l'educació.