El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va presentar ahir un nou text de l'avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). El nou text torna a carregar contra el model d'immersió lingüística en català amb l'argument de garantir l'escolarització en castellà per a les famílies que així ho desitgin i equiparar totes dues llengües oficials. A més a més, desmantella l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i torna al model que demanava la Conferència Episcopal: assignatura de religió i una alternativa d'educació ètica.
La consellera en funcions, Irene Rigau, va avançar el contingut de l'avantprojecte abans d'ahir i ahir va plantar el ministre en senyal de protesta, dues hores després d'haver-se iniciat la reunió mantinguda amb les comunitats autònomes.
La societat catalana gairebé en ple es va manifestar ahir en contra d'aquest projecte: FaPaC, sindicats de mestres, associacions de mestres, sindicats d'obrers, partits polítics (tret del PP i Ciutadans), Somescola.cat... i ja han començat a organitzar manifestacions i accions de protesta.
L'augment d'un 10% en els continguts escolars decidits per l'Estat ha desaparegut del projecte de llei. El nou esborrany no parla de percentatges -només manté el 55% per a FP, escoles bressol i ensenyaments de règim no general-, però, en canvi, divideix les assignatures de primària, secundària i batxillerat en tres blocs: troncals, específiques i d'especialitat.
L'Estat decidirà els continguts de les troncals, els estàndards avaluables de les específiques i els criteris d'avaluació sobre els objectius i les competències que es requeriran en els dos tipus. Les "administracions educatives", un terme que engloba Estat i autonomies, podran completar les troncals però només "establiran continguts" per a les específiques i les d'especialitat.
La llei vol equilibrar el català i el castellà com a llengües vehiculars
El nou projecte de llei introdueix una disposició sobre llengües vehiculars que no existia, per fixar "proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives" impartides en català i en castellà. Tot i així, reserva el dret a les autonomies a "determinar la proporció que pertoqui" en "atenció a l'estat de normalització lingüística", sempre que sigui una proporció "raonable que en cap cas suposi l'exclusió del castellà". També preveu que mentre aquesta proporció no quedi fixada, les autonomies hauran de pagar la matrícula en escoles privades als pares que demanin l'escolarització en castellà.
Llengua "materna"
Un altre canvi és la concessió que fa el ministeri a algunes autonomies que reclamaven que l'avaluació externa a primària no fos a tercer sinó a segon. La nova llei atorga les dues opcions, però fa molt més explícit que aquestes proves diagnòstiques les "dissenyarà" el "ministeri d'Educació, Cultura i Esport", on abans deia el govern. S'elimina també la frase "prèvia consulta a les autonomies". La prova avaluarà competències en comunicació "en la llengua materna", una expressió amb què el ministeri vol evitar escollir entre català o castellà, però que obre la porta a molts altres idiomes.
Rectificació d'última hora
Es fa obligatòria la prova de català al final d'ESO i batxillerat
A l'esborrany enviat ahir pel ministeri a les autonomies, l'avaluació per obtenir el títol d'ESO -que elaborarà l'Estat- no requeria un examen de català, ja que es podia escollir només una matèria d'especialitat. En la reunió d'ahir el ministre va presentar un canvi en el text per fer obligatori l'examen de català, tant en acabar l'ESO com el batxillerat, en què passava el mateix. Aquesta prova, només aquesta, la farà el Govern.
La matèria de religió o valors té més pes que el català a primària
El nou esborrany també introdueix novetats a la llista d'assignatures de primària. Per començar, relega el català al bloc de les matèries d'especialitat -fent-lo, però, obligatori-, cosa que li suposarà menys pes dins l'horari que les matèries troncals com el castellà. Però a més introdueix com a assignatura específica i obligatòria a primària -de 6 a 12 anys- l'alternativa entre "religió o valors culturals i socials, a elecció dels pares o tutors".
Cau l'educació cívica a l'ESO
En la distribució de matèries a l'ESO desapareix l'educació cívica i constitucional que en el primer esborrany havia substituït l'educació per a la ciutadania del PSOE. En lloc de ser una assignatura, el text preveu que l'educació cívica i constitucional sigui, com "l'emprenedoria", una qüestió que "es treballarà en totes les assignatures". En canvi, s'introdueix l'alternativa entre "religió o valors ètics" com a matèria específica i obligatòria, igual que l'educació física. Català i literatura catalana són també a l'ESO assignatures d'especialitat, tot i que obligatòries.
Adéu a la selectivitat / Batxillerat amb quatre modalitats en lloc de cinc
Com ja s'havia anunciat, 4t d'ESO es converteix en un curs preparatori en què caldrà escollir entre la via cap al batxillerat i la de la FP. Les modalitats de batxillerat seran finalment quatre: ciències (ja no es divideix entre enginyeria i de la salut), humanitats, ciències socials i arts. L'esborrany manté l'eliminació de la selectivitat i la seva substitució per una prova feta pel ministeri, necessària per obtenir el títol i que computarà el 40% de la nota final. Les universitats podran fer proves pròpies que no comptaran més del 40% en relació a la nota de batxillerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada