El PP imposa la seva llei (la de Wert)

La LOMCE neix amb anuncis de desobediència i recurs al Consitucional

Només el PP va votar a favors de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce). La resposta d'Ensenyament va ser immediata. La consellera, Irene Rigau, va reiterar que portarà la reforma educativa al Tribunal Constitucional (TC) per evitar que arribi a les aules catalanes a partir del curs vinent. "S'ha imposat la majoria absoluta del PP, que pretén un model competencial uniformador i que desconfia de les comunitats autònomes per poder millorar en l'ensenyament", va lamentar.

Tot i el recurs, Rigau va advertir que "la llei no s'atura" i va avançar que en la trobada que mantindrà amb el ministre José Ignacio Wert, a la conferència sectorial, li intentarà fer veure que "ni per calendari ni per recursos" resulta factible aplicar la normativa a partir del mes de setembre vinent.

Amb tot, la consellera només ha fet referència, en tot aquest temps de tramitació, al qüestionament de la immersió lingüística i la definició de les matèries del currículum, que el govern central va acaparant pas a pas. Res no ha dit obertament de la resta d'aspectes d'aquesta llei. Com poden ser:

• Obre la porta a la privatització de l’educació pública. Els agents privats son definits com a titulars de potestats públiques, se'ls atorga funcions de regulació i se'ls equipara a unes administracions públiques rebaixades.
• Fa tracte de favor a les escoles concertades deixant que el mercat dirigeixi la planificació de l’oferta educativa. A partir d’ara l’administració educativa corresponent deixa de poder decidir la concessió de concerts en funció de les necessitats d’escolarització i, en canvi, passa a sotmetre aquest criteri a la voluntat de les patronals de l’escola concertada de demanar-los. Es blinda l'escola concertada o privada que segrega per sexes.
• Obre la porta a una selecció prematura entre els alumnes des dels 13 anys. A partir de 2n d’ESO, s’obren tres vies selectives que suprimeixen la formació comuna a l’etapa obligatòria. Així es podran descartar als alumnes que tenen dificultats abans d’iniciar el 3r d’ESO. Aquesta selecció prematura posa en qüestió la igualtat real d’oportunitats.
• Recupera l’obligació de triar entre l’assignatura de religió catòlica i una altra assignatura que s'anomenarà “Valores Sociales y Cívicos”. Això suposa una greu vulneració del què el Tribunal Suprem ha establert reconeixent el dret dels alumnes a no haver de fer una alternativa concreta a l’assignatura de religió.
• Converteix el consell escolar en un òrgan consultiu sense cap capacitat decisòria. Atempta al dret de participació democràtica de famílies, alumnes i professorat en el govern del centre.
• Nega a la Generalitat la potestat per avaluar el seu propi sistema educatiu establint proves centralitzades. Aquesta voluntat re-centralitzadora suposa una regressió important en l’autonomia dels centres.

De tot això la consellera ni el govern de CiU s'ha manifestat clarament en contra. I alguns són igual o més importants que preservar el model d'immersió lingüística. Tot i confiar en el recurs davant el TC, els diferents actors del sector educatiu (famílies, mestres, estudiants, sindicats de classe...) mantenen la postura combativa de no aplicar la llei, ni el curs vinent ni els següents, i fer desobediència pacífica.

La mobilització continuarà.